martes, junio 28, 2022

Serrat vist pel cantant de Manel

L’estiu del 2014 vaig llogar un pis en un carrer amb nom de poeta. Un cop instal·lat, investigava el barri i un veí em va parlar, ja que jo també cantava, de la casa del Serrat. Érem a força parades de metro del Poble-sec, on, sense haver-m’ho plantejat gaire, encara l’ubicava. Des del meu balcó nou es veia la Torre de Calatrava; mentre desembalava va ser fàcil fer volar la imaginació mitòmana Montjuïc avall, planejar entre terrats de bugada inflada pel vent i balcons amb gtiemponis vermells i plantar-me davant de la porteria del carrer del Poeta Cabanyes: és un matí d’hivern del 1965, un xaval que diu que de gran serà enginyer agrònom baixa cap al Paral·lel amb la laúd espanyola a l’esquena, se’n va a debutar a Ràdio Barcelona… Però de l’anècdota iniciàtica amb en Salvador Escamilla ja feia cinquanta anys i ara qui vivia en un carrer amb nom de poeta tiempo jo! Vaig apropar-me a la casa que m’havien indicat, va caure un selfie mig irònic i vaig convertir la coordenada en una meta habitual per passejar. Anar a la casa del Nano com qui camina fins a l’espigó de l’extrem de la platja, o fins l’estàtua eqüestre del final del passeig i torna.

Seguir leyendo.

Consorzio G.A.P.

Últimas noticias
Noticias relacionadas

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí